Gorg Negre de Gualba
El massís del Montseny és un dels paratges que des de sempre ha gaudit d’una gran estima popular a Catalunya. No sols per les seves qualitats paisatgístiques, sinó també pels seus valors etnològics i culturals. Durant els segles XVI i XVII, els boscos del Montseny eren famosos pel bandolerisme i les bruixes, fet que ha provocat nombroses llegendes i mites en aquesta zona muntanyosa.
El massís del Montseny és un dels paratges que des de sempre ha gaudit d’una gran estima popular a Catalunya. No sols per les seves qualitats paisatgístiques, sinó també pels seus valors etnològics i culturals. Durant els segles XVI i XVII, els boscos del Montseny eren famosos pel bandolerisme i les bruixes, fet que ha provocat nombroses llegendes i mites en aquesta zona muntanyosa.
Un dels llocs més idíl·lics del Montseny és el gorg Negre de la riera de Gualba. Aquest racó és un dels indrets més llegendaris de la contrada i és l’escenari de belles i tràgiques llegendes sobre dones d’aigua i bruixes.
Petita historia
Relacionada amb aquestes darreres, hi ha una interessant llegenda que explica que el terme de Gualba es veia castigat sovint per tempestes horroroses d’aigua i calamarsa, amb llamps i trons, que arrasaven els cultius i boscos portant la ruïna a la gent del poble. Davant de tals desastres, els gualbencs i gualbenques varen començar a pensar que aquests fenòmens no tenien un origen natural i algú els estava provocant.
Petita historia
Relacionada amb aquestes darreres, hi ha una interessant llegenda que explica que el terme de Gualba es veia castigat sovint per tempestes horroroses d’aigua i calamarsa, amb llamps i trons, que arrasaven els cultius i boscos portant la ruïna a la gent del poble. Davant de tals desastres, els gualbencs i gualbenques varen començar a pensar que aquests fenòmens no tenien un origen natural i algú els estava provocant.
Poc a poc, els vilatans van anar fixant-se en detalls i coincidències que els podien explicar el possible origen de tals tempestes. Sempre abans de les tempestes, del gorg Negre naixia una estranya boira que s’enfilava muntanya amunt fins a transformar-se en aquelles terribles tempestes, que tan mal feien al poble. Relacionant aquest fet amb que les aigües del gorg Negre era el lloc on es solien banyar habitualment els bruixots i bruixes de la zona, pogueren descobriren els culpables d’aquelles tempestes.
Les sobrenaturals tempestes sols podien solucionar-se amb l’ajuda divina. Per tant, el rector de Gualba va agafar una creu de ferro i aigua beneïda i va fer camí cap al gorg Negre amb tots els feligresos al darrere en processó. En arribar al gorg, va comprovar que les aigües ja bullien degut a la presència de les bruixes. El rector va llençar aigua beneïda per les pedres i aigües del gorg, i les bruixes que es trobaven allà començaren a xisclar i quedant atrapades al fons del gorg.
El rector feu clavar la creu al cim de la muntanya on abans es formava la tempesta i des de llavors Gualba i el seu entorn van deixar de patir les pluges i pedregades.
Precedents
Diuen que quan mossèn Pere Ribot va arribar a Riellsper primera vegada, l'any 1941, es va quedar meravellat pel paisatge que s'obria davant seu, per les masies de la vall i per la petita església de Sant Martí, solitària entre els xiprers i mig enrunada en aquella època.
El recorregut culmina al gorg Negre de Gualba, travessant per masies, com les ubicades a l’anomenat veral de les Barraques, que s'integren dins el paisatge i que són, encara ara, el testimoni de l'estil de vida de gran part dels habitants de la zona.
Moltes de les llegendes del Montseny estan relacionades amb el gorg Negre de Gualba. Segons la tradició, aquest és l'indret on prenien els seus banys nocturns les dones d'aigua i on es congregaven les bruixes i els bruixots per dansar. I diuen que després, quan pujaven a celebrar el sàbat al pla de les Bruixes, era el mateix diable qui es banyava a les aigües negres de l'engorjat.
Diuen que quan mossèn Pere Ribot va arribar a Riellsper primera vegada, l'any 1941, es va quedar meravellat pel paisatge que s'obria davant seu, per les masies de la vall i per la petita església de Sant Martí, solitària entre els xiprers i mig enrunada en aquella època.
El recorregut culmina al gorg Negre de Gualba, travessant per masies, com les ubicades a l’anomenat veral de les Barraques, que s'integren dins el paisatge i que són, encara ara, el testimoni de l'estil de vida de gran part dels habitants de la zona.
Moltes de les llegendes del Montseny estan relacionades amb el gorg Negre de Gualba. Segons la tradició, aquest és l'indret on prenien els seus banys nocturns les dones d'aigua i on es congregaven les bruixes i els bruixots per dansar. I diuen que després, quan pujaven a celebrar el sàbat al pla de les Bruixes, era el mateix diable qui es banyava a les aigües negres de l'engorjat.
La convocatoria
El Montseny, reserva de la biosfera, és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l’home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel•lectuals i científics.
La ruta llarga: aquest cop seguirem la Riera de Gualba fins a Santa Fe, passant per Grog Negre i el Pantà de Santa Fe. Es tracte d’un sortida de 8 km, un desnivell de 680m i 4 hores de camí.
La ruta curta és una petita sortida des de Sant Fe al pantà del mateix nom i tornada a Santa Fe, en total 1 hora esquaix.
Menú:
1rs.: Paella o faves a la catalana
2ns. Calamars farcits amb guarnició o vedella amb bolets
Postres: Pastis de la casa
Aigua, vi, cava i cafè.
Les fotos de la sortida
Josep Ma. Rebull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada